Recentment s’ha fet la presentació oficial de la Festa del Comerç Just i la Banca Ètica. Una festa que any rere any busca la màxima participació de la població. 40 municipis són els que han mostrat la voluntat de dur a terme activitats relacionades amb aquesta alternativa de comerç i de banca més ètics.
Plaça Catalunya ha estat el punt de trobada i no ha estat pas per casualitat. Tal com comentava Eduard Cantos, director de SETEM, la plaça és el centre “neuràlgic” de la ciutat on la gent es mobilitza, on reclama noves fórmules d’economia, consum i finances i s’indigna davant del context politico-social actual. La festa té més sentit que mai, davant el pessimisme de la societat, iniciatives com aquesta aporten esperança per arribar a construir un món millor, més just i ètic, és JUST EL QUE NECESSITEM!
Pel que fa a les finances ètiques, Xavi Teis (FETS) va presentar un avanç del Baròmetre de les Finances Ètiques per conèixer com evoluciona el sistema financer ètic. Cal destacar que les dades són positives: el volum total de dipòsits ha crescut un 54% respecte l’any 2010, i el volum en préstecs un 24% tot i el context en el que ens trobem. També cal fer incís en la morositat que no arriba al 3% mentre que la del conjunt del sistema financer espanyol es va enfilar fins al 7,60% durant l’any 2011.
Aquestes dades demostren la fiabilitat, la responsabilitat i la seguretat en la gestió que, les entitats de finances ètiques, porten a terme en relació als dipòsits recollits i els préstecs concedits.
La jornada es va iniciar amb una petita representació teatral a Plaça Catalunya a càrrec del grup de teatre de la UPC, en la que, al voltant d’un balancí, mostraven el desequilibri del comerç internacional i de la banca bruta, i com el comerç just i la banca ètica són dues propostes per arribar a l’equilibri i a la justícia.
A continuació es va llegir el manifest de la festa amb el qual es vol apel·lar a la responsabilitat col·lectiva per aconseguir una transformació social i un concepte diferent de riquesa que garanteixi el benestar de tota la humanitat.
Comunicació i valors del Finançament Ètic i Solidari a Catalunya
2011 ha estat un any complicat però molt positiu per la Banca Ètica. En aquest any, el departament de comunicació de FETS, amb el suport de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, ha realitzat una campanya amb l’objectiu d’augmentar la notorietat de la Banca Ètica, a Catalunya. Per aconseguir l’objectiu s’han dut a terme diferents tasques i accions.
Cal destacar el paper fonamental del gabinet de premsa i les notes de premsa enviades i també el gran impacte de la publicitat, sobretot l’espot de televisió emès a TV3, C33, Esports 3, 3/24 i als llocs web de la corporació, on també es va fer una campanya de banners.
També van tenir una bona acollida les accions de relacions públiques, com la participació a fires o la col·locació d’un estand al Festival Cruïlla de Barcelona. En la mateixa línia, la dinamització de les xarxes socials per part de FETS ha estat clau per arribar a l’objectiu marcat. En el període de març a desembre es va passar de 80 seguidors a més de 700 a Facebook i, al mes de desembre, Twitter ja superava els 2.000 seguidors.
Es van crear diferents perfils a d’altres xarxes socials importants: flickr, youtube i slideshare.
I no podem deixar de banda la presencia a Vilaweb, el portal català d’informació més visitat, on hi va haver un apartat de Banca Ètica a la pàgina inicial. A més, es va realitzar i produir un reportatge on directius i coordinadors de diferents entitats financeres ètiques ens parlen dels valors de la banca ètica i dels projectes que financen.
Seguint amb el món online, es va crear el lloc web www.bancaetica.cat i es van crear dos blocs, un propi de Banca Ètica, amb 26 entrades i l’altre al Diari ara, que pretén ser un espai amb entrades de qualitat, amb contingut de reflexió, que generi debat i coneixement entre els lectors. Majoritàriament s’ha buscat que hi escriguin experts. En total s’han escrit 21 entrades.
A més a més es van engegar tres campanyes de baners publicitaris a la xarxa CatMèdia (La Tafanera, Racó Català, directe.cat, social.cat i Jornal) que van tenir un total de 1.739.543 impressions i 1.099 clics (CTR 0.06%). I altres campanyes a la revista Opcions i a la Directa . Complementat amb publicitat als diaris Ara i el Periódico.
A part d’aquestes accions enfocades a un públic més generalista s’han dut a terme accions enfocades a segments concrets de la societat com són les cooperatives i el tercer sector, organitzacions, ONGs i els joves.
Pel que fa al segment de les cooperatives i tercer sector s’han publicat anuncis en revistes especialitzades com la revista Punt Coop i també s’han difós articles i enviat notes de premsa a diferents revistes.
No podem oblidar-nos del reportatge documental de la trobada anual de Coop57, FETS va col·laborar en la producció d’aquest recull de les activitats que es van dur a terme i dels valors de Coop57 mitjançant entrevistes al president de Coop57, als coordinadors i a socis col·laboradors de diferents regions.
Des de FETS, a més, vam impulsar la producció de Capital Humà, una sèrie documental de 6 capítols que recull experiències d’empreses cooperatives finançades amb la Banca Ètica. Aquest projecte ens omple d’orgull ja que un dels capítols, Albera, va ser premiat al festivat SiCom idurant el 2012 la sèrie completa s’emetrà a la Televisió de Catalunya, concretament al canal 33.
Quan a accions per ONG es va patrocinar tota la comunicació gràfica de la IX Trobada de Coordinadores d’ONGD.
Els joves també van aprofundir en el coneixement de la Banca Ètica mitjançant l’estand informatiu del Festival Cruïlla i la participació al concurs per aconseguir una bossa i una samarreta. El concurs es va difondre pel Facebook del Festival Cruïlla, pel Twitter de @banca_etica i pel Facebook de Fets, finances ètiques i solidaries i al llocs webs de la xarxa catmedia.cat: http://www.directe.cat/, www.social.cat, http://www.racocatala.cat/, www.jornal.cat. Va comptar amb la participació d’uns 50 joves.
Seguint amb els joves però, concretament els universitaris, uns 250 alumnes han ideat campanyes de comunicació en mitjans digitals per diferents assignatures i d’altres han realitzat treballs de final de carrera o han assistit a conferències, com la del Xavier Teis a la Universitat Rovira i Virgili pel professorat i PAS.
Totes aquestes accions han servit per augmentar la notorietat del concepte de Banca Ètica i difondre informació sobre les finances ètiques i solidàries. Un altre motor impulsor dels valors ètics dels bancs ha estat el moviment dels indignats 15-M. Ells van promoure les finances ètiques considerant-les una alternativa a la banca tradicional, després de la indignació general de la població vers els bancs.
La tasca ha estat difícil però finalment, les dades parlen per sí mateixes. Després de comparar els resultats obtinguts entre dues enquestes, una a l’abril (pre-campanya) i una al novembre (post-campanya), no tan sols s’ha incrementat la notorietat, tal com es pot observar al gràfic següent, sinó que el nivell de coneixement s’ha doblat.
I per si no fos poc, hem aconseguit que la gent s’interessi més per les entitats ètiques i hi confiï per dipositar-hi els seus estalvis. Tant FIARE com Triodos Bank han augmentat el seu capital social respecte l’any anterior i FIARE va celebrar el final del 2011 amb 2.571 socis.
ENTREVISTA A NARCÍS SÁNCHEZ, RESPONSABLE DE L’OBSERVATORI DE LES FINANCES ÈTIQUES
-Com li ha anat l’any a la banca ètica?
Encara no tenim les dades concretes, però podem dir que ha estat un bon any pel sector de les finances ètiques. Ha estat molt bo pel que fa a clients, i bo també pel que fa als dipòsits. Respecte els préstecs podem dir que el sector financer ètic ha estat millor que el sector financer tradicional ja que no ha renunciat a seguir finançant l’economia productiva.
-El moviment dels indignats ha suposat un impuls per aquest model de banca. Quines expectatives té l’Observatori de cara a l’any vinent?
El moviment dels indignats ha suposat un impuls, però no tant pel propi moviment, com pel que ha motivat aquest moviment. La crisi també hi ha ajudat i entenem que el que ha passat l’any 2010 i l’any 2011, es reproduirà l’any vinent tenint en compte el context de crisi i de retallades. Ara bé, és cert que la crisi fa créixer els models alternatius de finances, però l’important és que la gent s’ha conscienciat, i això no canviarà quan la crisi financera se solucioni.
-Des de l’Observatori s’atorga el segell EthSI que distingeix les assegurances com a ètiques. Hi ha sensibilitat per les finances ètiques en aquest sector?
La sensibilitat en aquest sector és encara molt limitada. Són pocs els actors a l’estat que han mostrat sensibilitat per les finances ètiques. No obstant, igual que passa amb l’Inversió Socialment Responsable, cada vegada més actors han vist la necessitat de fer les coses diferents.
-Quins són els principals eixos de treball de l’Observatori?
Els reptes de cara al curs vinent són continuar i potenciar el segell EthSI amb incorporació de nous actors per al registre i valorar i ampliar l’activitat de certificació a d’altres àmbits. Més enllà del sector assegurador, ens agradaria ampliar el segell a dipòsits o crèdits d’entitats financeres. Finalment continuar amb la publicació i l’aprofundiment de les dades del Baròmetre de les Finances Ètiques així com amb l’edició de publicacions d’anàlisi sobre el sector financer ètic i l’economia social.
-L’objectiu de la banca ètica és copsar tot el mercat o oferir alternatives a la banca tradicional?
L’objectiu a curt termini és oferir alternatives a la banca tradicional, i l’objectiu de fons és la transformació social i, per tant, aconseguir un canvi de paradigma en el sistema econòmic. Això no vol dir que la banca ètica sigui la única alternativa, hi poden haver d’altres, però la banca ètica és important per establir alternatives a un sistema financer públic pràcticament inexistent i perquè el sistema financer tradicional es modifiqui substancialment.
-En aquest cas, a banda d’implicar-nos en les finances ètiques, què podem fer perquè la banca tradicional sigui més ètica?
Individualment exigir a les entitats financeres on tenim els nostres estalvis més responsabilitat en la manera de gestionar les seves inversions i les inversions de les empreses que financen. En sentit col•lectiu, donar suport a iniciatives de denúncia i a l’activisme accionarial, com hem vist recentment a les assemblees del Banco Santander.
L’Albera és una cooperativa que va néixer fa 25 anys amb l’objectiu de construir mobiliari de qualitat per a escoles bressol i llars d’infants. Treballa amb professionals de l’educació per donar resposta a les necessitats dels infants.
Amb aquest vídeo hem guanyat el Premi del Públic al concurs fotogràfic Cooperació en Moviment
Us presentem una sèrie de 6 capítols amb l’objectiu d’il•lustrar projectes finançats per la banca ètica.
Capítol 4: Cal Valls
Cal Valls és una empresa familiar dedicada des de 1978 a la producció i elaboració de sucs i conserves vegetals de cultiu ecològic. Està ubicada en un poble de la província de Lleida, Vilanova de Bellpuig.
Actualment l’empresa s’estructura en tres àrees: la producció agrícola (tomàquets, pebrots, patates, cebes…), l’elaboració dels productes cultivats en les pròpies finques i conserves (cigrons, sucs de fruita, olives…) i altres productes com espècies, farina, o xocolata.
La producció agrícola pròpia és integrament ecològica. L´elaboració dels productes es realitza de forma artesana i amb tota la cura per garantir la màxima qualitat del producte.
Us presentem una sèrie de 6 capítols amb l’objectiu d’il·lustrar projectes finançats per la banca ètica.
Capítol 3: Fundació Arrels
Arrels és una fundació privada dedicada a l’atenció de persones sense llar a la ciutat de Barcelona. L’entitat compta amb més de 200 voluntaris i de 5.000 socis que permeten dur a terme els diferents programes d’actuació. Al llarg del 2010 es van atendre unes 1000 persones i en va facilitar allotjament estable a 197.
És difícil tenir dades sobre el número exacte de persones sense llar. La nit del passat vuit de novembre més de 700 persones voluntàries van participar en la Diagnosi de Persones al Carrer 2011, impulsada per la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar. Amb les dades obtingudes es publicarà un informe que permetrà planificar les diferents polítiques públiques adreçades a lluitar conra l’exclusió.
Us presentem una sèrie de 6 capítols amb l’objectiu d’il·lustrar projectes finançats per la banca ètica.
Capítol 2: Alternativa 3
Alternativa3 és una societat cooperativa que des de 1992 viu i treballa per al Comerç Just. El Comerç Just és una forma alternativa de comerç internacional que té en compte els drets humans, preservació del medi ambient i l’ètica empresarial, més enllà del benefici econòmic.
Al 1995 va crear la primera Torradora de cafè de Comerç Just d’Espanya, a on elabora tant les marques pròpies de cafè, com les d’altres organitzacions interessades en el cafè de Comerç Just.
-Quins són els principals reptes de l’entitat FETS de cara als propers anys?
Seguir contribuint a la consolidació i visibilitat del sistema de finances ètiques i ser determinant en l’extensió i facilitació d’eines al servei de les finances ètiques. Actualment hem de concretar els objectius de cara al pla de gestió del curs que ve, tot just estem treballant en això, a través de dos grups: el d’eines i el d’extensió.
-Quina lectura fa de que una part de les entitats del tercer sector, sensibilitzades amb l’àmbit social i solidari, encara no s’hagi sumat al projecte de les finances ètiques?
L’objectiu de les finances ètiques és precisament finançar aquestes entitats. Crec que si hi ha algunes que encara no són usuàries és perquè les relacions amb el sistema financer convencional han creat unes dinàmiques de treball que comporten una dependència d’aquests bancs i caixes. Per això és important que les entitats de finances ètiques puguin desplegar l’operativa que les empreses i entitats demanden. Actualment s’està en aquest procés.
-FETS treballa molt la sensibilització mitjançant xerrades a escoles, conferències a entitats, jornades de sensibilització… En un món on prima l’audiovisual i les xarxes socials, què creu que aporten aquests actes “cara a cara”?
L’extensió del sistema de finances ètiques es desplega des de dispositius de cercles concèntrics i cada cercle té la seva importància. El contacte directe significa arribar a aquells col•lectius de gent més preocupats i interessats en el tema. Això en termes qualitatius és molt important. Aquests nuclis petits esdevindran prescriptors i s’implicaran en l’extensió del projecte.
-Què els hi diries a aquells qui estan d’acord amb el projecte de les finances ètiques però prefereixen tenir una major rendibilitat dels seus estalvis?
Diria que no han entès què són les finances ètiques si segueixen preferint el benefici econòmic. D’altra banda no té perquè ser cert que hi hagi una menor rendibilitat, a més en aquest cas, la rendibilitat és a més d’econòmica, social i ambiental.
- Com està de salut el sector de les finances ètiques a Catalunya en comparació a la resta de l’estat espanyol, i del món?
A nivell de presència hi ha un llarg camí per seguir treballant. D’una banda, aconseguir que la societat conegui més el projecte de les finances ètiques i, després, que aquests entitats puguin desplegar una operativa. Si és cert que hi ha una major presència a Catalunya que a la resta de l’estat, potser per la dinàmica del teixit associatiu, però hi ha d’altres focus també molt potents.
-Com a expert en economia social, quin paper creu que juguen les finances ètiques en el desenvolupament de l’economia social del nostre país?
Les finances ètiques són una peça clau en el desenvolupament de l’economia social. Han de servir per desenvolupar el mercat social com a confluència entre l’oferta de productes i serveis amb criteris sostenibles i la demanda per part de la societat d’aquests productes i serveis. Per fer possible aquest encaix el sistema de finances ètiques és essencial.
-Dirigeix Arç Cooperativa, una cooperativa d’assegurances ètiques i solidàries. Per què la gent comença a estar sensibilitzada amb la banca ètica, però no es planteja l’ús dels diners a través de les asseguradores?
Hi ha gent que desconeix que el sector assegurador forma part del món de les finances. Això és una visió reduccionista perquè a l’estat espanyol s’inverteixen més de 170.000 milions d’euros en aquest sector. També cal dir que s’ha perdut el punt de vista de la funció social que tenen les asseguradores, que neixen amb l’objectiu d’ajuda mútua. Des d’Arç i l’Observatori de les Finances Ètiques treballem en aquestes dues línies: difondre la importància del sector assegurador i recuperar el seu objectiu social.
-Acabem de viure unes eleccions generals. Quines són les principals demandes del sector a l’administració pública?
Demanem a l’administració pública que faci polítiques de caràcter socioeconòmic. Les finances ètiques han de ser un actor important i per això requereix la consideració de les diferents administracions públiques. Se’ns ha de tenir en compte, d’una banda com a facilitadors de crèdit, i d’altra banda, com a garantia social pel que fa a l’ús dels diner al servei de les persones. Guanyar unes eleccions no pot suposar una carta blanca per als governants, hi ha d’haver un encaix entre la democràcia representativa i la democràcia participativa. Des de les entitats de finances ètiques contribuïm a l’aprofundiment democràtic i afavorim el debat.
Us presentem una sèrie de 6 capítols amb l’objectiu d’il·lustrar projectes finançats per la banca ètica.
Capítol 1: ASPACE
L’Associació de Paràlisi Cerebral ASPACE va néixer l’any 1959 i forma part de la Confederació ASPACE (l’entitat que representa totes les associacions i federacions de l’estat espanyol). La seva missió és l’atenció integral a les persones amb paràlisi cerebral i patologies afins, així com a les seves famílies.
L’entitat dóna assistència mèdico-rehabilitadora, educativa, laboral i social, afavorint l’autonomia personal, facilitant la integració en la societat i millorant la qualitat de vida. Actualment es calcula que hi ha 120.000 persones amb paràlisi cerebral a l’estat espanyol, i les xifres augmenten.
Veu en off del vídeo:
“Yo pienso que es desconocimiento de saber que esa persona es como tu. Tiene una minusvalía, unas limitaciones, pero siente, ama, respira y come como tu. Y al verlo con una discapacidad le da como reparo . Porque tu ves a alguien por la calle y dices ‘qué lástima, pobre chico’, pero si no conocen la persona nunca sabrá valorar a una persona con discapacidad. Es un poco, entre comillas, ignorancia”
“El afecto es primordial. Si tu haces ese trabajo con esta gente siendo serio o seco, ni les ayudas a ellos ni te ayudas a ti. Porque muchas de estas personas se deprimen bastante. Y al que está más afectado, ese apoyo, ese ánimo, es lo que le ayuda a continuar”
“Queremos ayudar a los demás a insertarse en la sociedad, a cómo pueden buscar un empleo. que puedan salir, que se puedan defender, que puedan hacer prácticamente todo lo que hace una persona sin discapacidad y que no tengan miedo por el qué dirán”
Per què no ens agrada com actuen els bancs convencionals, però en canvi els hi dipositem amb tota confiança els nostres diners i no controlem de quina manera els inverteixen i utilitzen? Aquest llibre reuneix propostes per modificar la lògica en què es basa el sistema bancari i financer, i ofereix possibilitats per poder col·laborar des de ja mateix en un sistema bancari al servei de les persones.
Xavier Teis, economista i tècnic de FETS, és l’autor d’aquest llibre que ens il·lustra de manera molt divulgativa les característiques de l’actual sistema financer. Teis ens descriu i ens explica conceptes com la rendibilitat, la tipologia de mercats o els actius financers.
El llibre comença parlant de l’origen dels diners i del sistema financer, per passar a qüestionar algunes de les lògiques i pràctiques nocives que l’actual sistema du a terme. Teis ens parla de les barbaritats que cometen i han comès els principals bancs amb inversions controvertides en empreses que vulneren constantment els drets humans o sobre com afecta a la població l’especulació financera de bancs i caixes.
Finalment ens ofereix alternatives com són les diferents opcions de finances ètiques, amb aportacions dels principals responsables d’aquestes entitats, que han participat també en el llibre amb breus textos.
Arcadi Oliveres ha escrit el pròleg amb el títol “Finances per a les persones i no persones per a les finances”, on l’economista denuncia, entre d’altres coses, que amb les injeccions realitzades a bancs es podria eradicar la fam al món 92 vegades en un any.
En definitiva, un llibre que no ens deixa indiferents amb dades sobre el desigual repartiment de la riquesa al món, les inversions controvertides de bancs i caixes, l’especulació amb el preu dels aliments o la vinculació entre els governs i el poder financer.
Recentment s’ha fet la presentació oficial de la Festa del Comerç Just i la Banca Ètica. Una festa que any rere any busca la màxima participació de la població. 40 municipis són els que han mostrat la voluntat de dur a terme activitats relacionades amb aquesta alternativa de comerç i de banca més ètics.
