Jornades de FETS (II)

Resum de la Taula 2: L’impacte de les finances ètiques al Sud a través dels criteris ètics i projectes finançats


David Díaz de Quijano: “Un microcrèdit no és bo ‘per se’ “

Oikocredit és una cooperativa de crèdit democràtica i participativa. Treballa amb una xarxa d’oficines regionals, amb entitats locals. A Catalunya gestionem l’estalvi a través de l’associació Oikocredit Catalunya, que forma part de la cooperativa internacional. Per tant, recollim estalvis del Nord, i financem  projectes, cooperatives i persones emprenedores de països del Sud, que són viables econòmicament però que per les seves característiques no podrien aconseguir crèdit en la banca convencional.

Bàsicament treballem en la gestió de microcrèdits, que de vegades poden arribar a ser de quantitats molt petites com de 40 dòlars. Com sabeu les finances ètiques financen només aquells projectes que compleixen una sèrie de requisits socials i mediambientals, però cal tenir en compte que no podem exigir les mateixes condicions al Nord, que al Sud. També és important ser conscients que un microcrèdit no és bo “per se”.

Nosaltres mirem aquells projectes on la dona hi té un paper important, que siguin cooperatius, que hi hagi distribució de la riquesa. Intentem fer seguiment molt directe dels projectes, els assessorem, intentem detectar els problemes que puguin tenir.

Parlaré d’un cas concret que vaig conèixer de prop, com el de les dones de Costa Rica. Un país on el % de dones que no ha rebut  mai un préstec o que no té compte corrent és molt elevat. Per a elles el préstec és  molt més que diners, és una eina que els permet tenir més confiança en elles mateixes, sentir-se importants, i de socialitzar-se amb altres dones, una eina molt important de desenvolupament.

http://www.oikocredit.cat/

David Schurjin: “Gràcies a la relació horitzontal, d’igual a igual, no cal que hi hagi garanties ni avals”

L’any 94 un emprenedor social (Salomón) de Venezuela volia coordinar una comunitat que estava pendent de rebre una subvenció. Com que aquesta subvenció no arribava se’ls hi va acudir anar tirant amb els diners que tenien. Així neix la “comunitat autofinançada”. El fet de funcionar amb els diners propis (no amb uns diners de tercers) augmenta la responsabilitat que cada persona té sobre els diners, perquè ja no li deus a l’organisme finançador, sinó als teus companys, als teus veïns. Això també disminueix la morositat.

Actualment les CAF tenen diferents noms “tontines”, “roscas”… La metodologia és que unes dotze persones es reuneixen un cop al mes. A Salomón  li debem el sistema actual de les CAF. A l’Àfrica i a Sudamèrica està molt estès perquè hi ha una necessitat econòmica molt gran.  Aquí al Nord la necessitat econòmica està resolta, però falta cohesió. És per això que en països com el nostre molt gent entra a formar part d’una CAF més pel grup, per la socialització, que pels diners. Els diners són l’excusa per formar part del grup.

El que atrau de les CAF és la relació horitzontal dels seus membres. Una dona em va dir “durant la setmana netejo cases, i el cap de setmana sóc banquera”.  Es substitueix la burocràcia per la transparència humana. Gràcies a la relació horitzontal, d’igual a igual, no cal que hi hagi garanties ni avals,  perquè ningú està en un status superior per demanar-les. A l’estat hi ha unes 50 CAF.

http://www.comunidadescaf.org

Rafael Vidal: “La cooperativa Jardin Azuayo va començar amb 120 socis fundadors, i avui en té 200.000″

El consultor ens va mostrar un vídeo sobre el cas de la cooperativa Jardin Azuayo. És l’exemple de com a partir d’un desastre natural es posa en marxa una cooperativa d’estalvi i de crèdit que va néixer a Paute, el febrer de l’any 1996. Va començar amb 120 socis i actualment en té 200.000, i és la quarta entitat financera a l’Equador. Dues terceres parts dels clients tenen 100 dòlars al compte corrent.

La reconstrucció de la zona va ser una oportunitat per plantejar un nou estil de desenvolupament amb una forta base en al comunitat, que potenciés les seves capacitats. A partir de l’estalvi local es concedeixen  crèdits que dinamitzen les condicions de vida dels socis i del seu entorn.

http://www.jardinazuayo.fin.ec

 

Comparteix-lo
  • Facebook
  • Twitter
  • Google Bookmarks
  • del.icio.us
  • LaTafanera
  • LinkedIn
  • Meneame
  • Tumblr
  • Netvibes
  • PDF
  • email
  • Print
This entry was posted in Sin categoría. Bookmark the permalink.

Comments are closed.