Projectes finançats per la banca ètica – Capítol 3

Us presentem una sèrie de 6 capítols amb l’objectiu d’il·lustrar projectes finançats per la banca ètica.

Capítol 3: Fundació Arrels

Arrels és una fundació privada dedicada a l’atenció de persones sense llar a la ciutat de Barcelona. L’entitat compta amb més de 200 voluntaris i de 5.000 socis que permeten dur a terme els diferents programes d’actuació. Al llarg del 2010 es van atendre unes 1000 persones i en va facilitar allotjament estable a 197.

És difícil tenir dades sobre el número exacte de persones sense llar. La nit del passat vuit de novembre més de 700 persones voluntàries van participar en la Diagnosi de Persones al Carrer 2011, impulsada per la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar. Amb les dades obtingudes es publicarà un informe que permetrà planificar les diferents polítiques públiques adreçades a lluitar conra l’exclusió.

Comparteix-lo
  • Facebook
  • Twitter
  • Google Bookmarks
  • del.icio.us
  • LaTafanera
  • LinkedIn
  • Meneame
  • Tumblr
  • Netvibes
  • PDF
  • email
  • Print
Posted in Banca Ètica | Tagged , , | Leave a comment

Projectes finançats per la banca ètica

Us presentem una sèrie de 6 capítols amb l’objectiu d’il·lustrar projectes finançats per la banca ètica.

Capítol 2: Alternativa 3

Alternativa3 és una societat cooperativa que des de 1992 viu i treballa per al Comerç Just. El Comerç Just és una forma alternativa de comerç internacional que té en compte els drets humans, preservació del medi ambient i l’ètica empresarial, més enllà del benefici econòmic.

Des de 1993 forma part de la World Fair Trade Organization (WFTO) i és membre fundador de la Coordinadora Estatal de Organizaciones de Comercio Justo (CECJ) i de l’Associació del segell FairTrade-Comerç Just.

Al 1995 va crear la primera Torradora de cafè de Comerç Just d’Espanya, a on elabora tant les marques pròpies de cafè, com les d’altres organitzacions interessades en el cafè de Comerç Just.

http://www.alternativa3.com

 

 

Comparteix-lo
  • Facebook
  • Twitter
  • Google Bookmarks
  • del.icio.us
  • LaTafanera
  • LinkedIn
  • Meneame
  • Tumblr
  • Netvibes
  • PDF
  • email
  • Print
Posted in Banca Ètica | Leave a comment

“Les finances ètiques són una peça clau en el desenvolupament de l’economia social”

Entrevista a Jordi Via, nou president de FETS


-Quins són els principals reptes de l’entitat FETS de cara als propers anys?

Seguir contribuint a la consolidació i visibilitat del sistema de finances ètiques i ser determinant en l’extensió i facilitació d’eines al servei de les finances ètiques. Actualment hem de concretar els objectius de cara al pla de gestió del curs que ve, tot just estem treballant en això, a través de dos grups: el d’eines i el d’extensió.

-Quina lectura fa de que una part de les entitats del tercer sector, sensibilitzades amb l’àmbit social i solidari, encara no s’hagi sumat al projecte de les finances ètiques?

L’objectiu de les finances ètiques és precisament finançar aquestes entitats. Crec que si hi ha algunes que encara no són usuàries és perquè les relacions amb el sistema financer convencional han creat unes dinàmiques de treball que comporten una dependència d’aquests bancs i caixes. Per això és important que les entitats de finances ètiques puguin desplegar l’operativa que les empreses i entitats demanden. Actualment s’està en aquest procés.

-FETS treballa molt la sensibilització mitjançant xerrades a escoles, conferències a entitats, jornades de sensibilització… En un món on prima l’audiovisual i les xarxes socials, què creu que aporten aquests actes “cara a cara”?

L’extensió del sistema de finances ètiques es desplega des de dispositius de cercles concèntrics i cada cercle té la seva importància. El contacte directe significa arribar a aquells col•lectius de gent més preocupats i interessats en el tema. Això en termes qualitatius és molt important. Aquests nuclis petits esdevindran prescriptors i s’implicaran en l’extensió del projecte.

-Què els hi diries a aquells qui estan d’acord amb el projecte de les finances ètiques però prefereixen tenir una major rendibilitat dels seus estalvis?

Diria que no han entès què són les finances ètiques si segueixen preferint el benefici econòmic. D’altra banda no té perquè ser cert que hi hagi una menor rendibilitat, a més en aquest cas, la rendibilitat és a més d’econòmica, social i ambiental.

- Com està de salut el sector de les finances ètiques a Catalunya en comparació a la resta de l’estat espanyol, i del món?

A nivell de presència hi ha un llarg camí per seguir treballant. D’una banda, aconseguir que la societat conegui més el projecte de les finances ètiques i, després, que aquests entitats puguin desplegar una operativa. Si és cert que hi ha una major presència a Catalunya que a la resta de l’estat, potser per la dinàmica del teixit associatiu, però hi ha d’altres focus també molt potents.

-Com a expert en economia social, quin paper creu que juguen les finances ètiques en el desenvolupament de l’economia social del nostre país?

Les finances ètiques són una peça clau en el desenvolupament de l’economia social. Han de servir per desenvolupar el mercat social com a confluència entre l’oferta de productes i serveis amb criteris sostenibles i la demanda per part de la societat d’aquests productes i serveis. Per fer possible aquest encaix el sistema de finances ètiques és essencial.

-Dirigeix Arç Cooperativa, una cooperativa d’assegurances ètiques i solidàries. Per què la gent comença a estar sensibilitzada amb la banca ètica, però no es planteja l’ús dels diners a través de les asseguradores?

Hi ha gent que desconeix que el sector assegurador forma part del món de les finances. Això és una visió reduccionista perquè a l’estat espanyol s’inverteixen més de 170.000 milions d’euros en aquest sector. També cal dir que s’ha perdut el punt de vista de la funció social que tenen les asseguradores, que neixen amb l’objectiu d’ajuda mútua. Des d’Arç i l’Observatori de les Finances Ètiques treballem en aquestes dues línies: difondre la importància del sector assegurador i recuperar el seu objectiu social.

-Acabem de viure unes eleccions generals. Quines són les principals demandes del sector a l’administració pública?

Demanem a l’administració pública que faci polítiques de caràcter socioeconòmic. Les finances ètiques han de ser un actor important i per això requereix la consideració de les diferents administracions públiques. Se’ns ha de tenir en compte, d’una banda com a facilitadors de crèdit, i d’altra banda, com a garantia social pel que fa a l’ús dels diner al servei de les persones. Guanyar unes eleccions no pot suposar una carta blanca per als governants, hi ha d’haver un encaix entre la democràcia representativa i la democràcia participativa. Des de les entitats de finances ètiques contribuïm a l’aprofundiment democràtic i afavorim el debat.

Comparteix-lo
  • Facebook
  • Twitter
  • Google Bookmarks
  • del.icio.us
  • LaTafanera
  • LinkedIn
  • Meneame
  • Tumblr
  • Netvibes
  • PDF
  • email
  • Print
Posted in Banca Ètica | 1 Comment

Projectes finançats per la banca ètica

Us presentem una sèrie de 6 capítols amb l’objectiu d’il·lustrar projectes finançats per la banca ètica.

Capítol 1: ASPACE

L’Associació de Paràlisi Cerebral ASPACE va néixer l’any 1959 i forma part de la Confederació ASPACE (l’entitat que representa totes les associacions i federacions de l’estat espanyol). La seva missió és l’atenció integral a les persones amb paràlisi cerebral i patologies afins, així com a les seves famílies.

L’entitat dóna assistència mèdico-rehabilitadora, educativa, laboral i social, afavorint l’autonomia personal, facilitant la integració en la societat i millorant la qualitat de vida. Actualment es calcula que hi ha 120.000 persones amb paràlisi cerebral a l’estat espanyol, i les xifres augmenten.

 

Veu en off del vídeo:

“Yo pienso que es desconocimiento de saber que esa persona es como tu. Tiene una minusvalía, unas limitaciones, pero siente, ama, respira y come como tu. Y al verlo con una discapacidad le da como reparo . Porque tu ves a alguien por la calle y dices ‘qué lástima, pobre chico’, pero si no conocen la persona nunca sabrá valorar a una persona con discapacidad. Es un poco, entre comillas, ignorancia”

“El afecto es primordial. Si tu haces ese trabajo con esta gente siendo serio o seco, ni les ayudas  a ellos ni te ayudas a ti. Porque muchas de estas personas se deprimen bastante. Y al que está más afectado, ese apoyo, ese ánimo, es lo que le ayuda a continuar”

“Queremos ayudar a los demás a insertarse en la sociedad, a cómo pueden buscar un empleo. que puedan salir, que se puedan defender, que puedan hacer prácticamente todo lo que hace una persona sin discapacidad y que no tengan miedo por el qué dirán”


Comparteix-lo
  • Facebook
  • Twitter
  • Google Bookmarks
  • del.icio.us
  • LaTafanera
  • LinkedIn
  • Meneame
  • Tumblr
  • Netvibes
  • PDF
  • email
  • Print
Posted in Banca Ètica | Leave a comment

“Cómo cambiar el mundo con tu dinero” ja és al mercat

Per què no ens agrada com actuen els bancs convencionals, però en canvi els hi dipositem amb tota confiança els nostres diners i no controlem de quina manera els inverteixen i utilitzen? Aquest llibre reuneix propostes per modificar la lògica en què es basa el sistema bancari i financer, i ofereix possibilitats per poder col·laborar des de ja mateix en un sistema bancari al servei de les persones.

Xavier Teis, economista i tècnic de FETS, és l’autor d’aquest llibre que ens il·lustra de manera molt divulgativa les característiques de l’actual sistema financer. Teis ens descriu i ens explica conceptes com la rendibilitat, la tipologia de mercats o els actius financers.

El llibre comença parlant de l’origen dels diners i del sistema financer, per passar a qüestionar algunes de les lògiques i pràctiques nocives que l’actual sistema du a terme.  Teis ens parla de les barbaritats que cometen i han comès els principals bancs amb inversions controvertides en empreses que vulneren constantment els drets humans o sobre com afecta a la població l’especulació financera de bancs i caixes.

Finalment ens ofereix alternatives com són les diferents opcions de finances ètiques, amb aportacions dels principals responsables d’aquestes entitats, que han participat també en el llibre amb breus textos.

Arcadi Oliveres ha escrit el pròleg amb el títol “Finances per a les persones i no persones per a les finances”, on l’economista denuncia, entre d’altres coses, que amb les injeccions realitzades a bancs es podria eradicar la fam al món 92 vegades en un any.

En definitiva, un llibre que no ens deixa indiferents amb dades sobre el desigual repartiment de la riquesa al món, les inversions controvertides de bancs i caixes, l’especulació amb el preu dels aliments o la vinculació entre els governs i el poder financer.

Títol: Cómo cambiar el mundo con tu dinero. Alternativas  a la banca convencional

Editorial: Icaria

Preu: 6 euros


Xavier Teis presentant el llibre / 23-11-2011

Comparteix-lo
  • Facebook
  • Twitter
  • Google Bookmarks
  • del.icio.us
  • LaTafanera
  • LinkedIn
  • Meneame
  • Tumblr
  • Netvibes
  • PDF
  • email
  • Print
Posted in Banca Ètica | Tagged , , , , , , | Leave a comment

“Interferències”, un toc d’atenció als responsables polítics i als ciutadans sobre la crisi global i les desigualtats socials

La primera pel·lícula de ficció amb llicència CreativeCommons a l’estat es podrà veure als cinemes a partir de divendres, i el mes que ve a la xarxa

Cartell de la pel·lícula

Al llarg de la història de l’art hem vist literatura dins de la literatura, pintura dins de la pintura, teatre dins del teatre… A Interferències ens trobem amb el teatre dins del cinema i encara que pugui semblar un recurs del qual s’ha abusat, en aquest cas és del tot pertinent. Darrerament hem vist algunes pel·lícules documentals de denúncia de l’actual sistema financer, que sorprenentment han traspassat la barrera de les sales petites i han comptat amb una distribució potent com és el cas d’Inside Job, on es denuncien les causes de l’actual crisi, o Vamos a hacer dinero.

Interferències, però, ha optat pel gènere de la ficció. I és que quan ja ningú se’n du les mans al cap davant de les greus injustícies socials creades conscientment per empreses i governs, potser la ficció és la manera de captar l’atenció dels ciutadans. La pel·lícula es basa, doncs, en una jove companyia de teatre que vol plasmar denúncies tan diverses com l’impacte del lliure comerç als països pobres, el deute extern, la destrucció ambiental o la vulneració de drets humans per part de les principals transnacionals.

El públic (per partida doble) assisteix durant una hora i mitja al procés creatiu d’aquesta jove companyia, un procés molt paral·lel a la creació de la pròpia pel·lícula, tal i com han afirmat avui els actors durant la presentació del film. “Hem hagut d’absorbir molta informació, moltes dades i, sovint, al cap de pocs minuts començar a rodar. Gairebé no ho havíem ni paït”, ha explicat l’actriu Cecilia Ligorio. Aquesta potser és la grandesa de la pel·lícula i el que la dota d’un realisme colpidor. Enlloc de mostrar-nos responsables d’ONG, sovint contaminats per un lèxic que queda allunyat del ciutadà, la pel·lícula ens ensenya joves actors amb els quals l’espectador s’identifica fàcilment, perquè és partícip de com van documentant-se per poder fer l’obra de teatre.

Els actors van provant escenes i és en aquestes escenes on rau la denúncia. N’hi ha sobre el deute extern, sobre l’explotació als països del Sud, sobre el paper corresponsable del govern espanyol i els bancs… La frustració de no trobar la manera d’explicar aquests fets a través de l’obra de teatre és el fil conductor de la pel·lícula. Una frustració que es pot fer extensible a la que senten activistes i membres d’ONG quan sovint dediquen totes les seves hores i esforços a fer denúncies que passen desapercebudes (o són silenciades) a la societat.

I a aquesta frustració s’hi uneix la frustració que el ciutadà sent quan coneix tota aquesta informació i no sap com afrontar-la, perquè no sap com ser conseqüent amb allò que creu. Cal deixar de comprar a les grans superfícies? Deixar de consumir menjar als supermercats? Deixar de ser client dels bancs tradicionals?

Els actors (tant els de l’obra com els de la pel·lícula) no són activistes, sinó precisament joves actors als quals se’ls desperta la consciència i decideixen fer una obra que parli del tema. Aquest perfil entronca perfectament amb la majoria de gent que el 15M i els dies posteriors a les acampades, va decidir sortir al carrer. Joves, i no tant joves, que fins al moment no havien participat activament en entitats i que en un determinat moment exploten. El moviment dels indignats i de “democràcia real ja” va sorgir paral·lelament al rodatge de la pel·lícula i això va fer canviar-ne a marxes forçades el final. Tal com han explicat avui els responsables, el final de la pel·lícula havia de ser precisament una crida a la mobilització. Gairebé a mode de premonició, això és el que va significar el 15M a casa nostra, i el final de la pel·lícula va dedicat a aquest moviment amb imatges de les manifestacions que va haver-hi arreu de l’estat, i una última escena simulant una acampada.

Es tracta d’una pel·lícula col·laborativa on han participat més de 150 professionals del cinema, del sector de l’audiovisual, entitats socials i públiques que han aportat el seu gra de sorra de manera altruista. Amb l’objectiu de generar coneixement el film s’ha distribuït amb llicència CreativeCommons. A partir de divendres es pot veure als cinemes i a partir de desembre a la xarxa. La pel·lícula ha estat un encàrrec de l’Observatori pel Deute en la Globalització a la productora Quepo,  per fer visible alguns dels temes que es treballen des d’aquesta entitat. Amb aquesta voluntat divulgativa s’ha creat una pàgina web on s’hi anirà abocant material, així com el vídeo complet.

Veure algunes escenes:

http://www.youtube.com/watch?v=BGex2WOmmUw&feature=player_embedded

http://www.youtube.com/watch?v=fgVN0yShYBc&feature=player_embedded

http://www.interferencies.cc/

Núria Mateos

 

 

 

 

Comparteix-lo
  • Facebook
  • Twitter
  • Google Bookmarks
  • del.icio.us
  • LaTafanera
  • LinkedIn
  • Meneame
  • Tumblr
  • Netvibes
  • PDF
  • email
  • Print
Posted in Economia Social i Solidària | Tagged , , , , | 1 Comment

De la indignació a la construcció d’un nou futur

El proper dilluns tindrà lloc el debat “De la indignació a la construcció d’un nou futur” . El debat servirà de presentació dels nous llibres de la col·lecció “Asaco” de l’editorial Icaria. Amb el lema “Malos tiempos en los que hay que explicar lo evidente” l’editorial ha publicat llibres que reflexionen al voltant de l’economia, la política, la democràcia o el moviment dels indignats, però sobretot, que plantegen solucions a les actuals mancances del sistema.

Entre els nous llibres hi trobem “Cómo cambiar el mundo con mi dinero“, de Xavi Teis, i amb pròleg d’Arcadi Oliveres. El llibre comença fent un repàs per la història del sistema financer. Ens parla dels seus orígens, ens defineix de manera clara conceptes bàsics com actius financers, els tipus de mercats, el risc o la rendibilitat i, el que és més interessant, ens explica per què no ens agrada l’actual sistema financer.

Teis ens parla de les barbaritats del sistema financer,  d’inversions controvertides, del paper de les agències de rating, de l’especulació amb aliments o del màrqueting confús que utilitzen algunes entitats financeres. En el darrer capítol del llibre ens ofereix alternatives a aquest sistema, a través de les entitats de finances ètiques.

Hi participaran:

Eulàlia Reguant, coautora de Vivir en deudocracia

Joan Subirats, catedràtic de Ciència Política i investigador de l’IGOP

David Fernández, periodista de la Directa

Jordi Marí, economista

Arnau Monty, participant de Communia

 

14 de novembre, Àgora de Catalunya / Plaça Catalunya 9, 4t2a

 

 

 

Comparteix-lo
  • Facebook
  • Twitter
  • Google Bookmarks
  • del.icio.us
  • LaTafanera
  • LinkedIn
  • Meneame
  • Tumblr
  • Netvibes
  • PDF
  • email
  • Print
Posted in Banca Ètica | Leave a comment

“Hem proposat iniciar una transició cap a una banca més ètica, democràtica i transparent”

Les entitats d’educació en el lleure catalanes sempre han estat sensibilitzades amb el món de les finances ètiques. Ara, ESPLAC (Esplais Catalans) n’acaba de fer el pas. Entrevistem a Raimon Carreras, membre de l’equip directiu d’ESPLAC.

-Quina és la missió d’Esplac?

Esplais Catalans és una associació d’esplais laica i progressista que treballa des del voluntariat per a la transformació social, mitjançant l’educació en drets dels infants. L’enfortiment dels esplais és la nostra raó de ser.

-Quin paper han de jugar els esplais al segle XXI?

Els esplais fa anys que duen a terme la seva tasca pedagògica a pobles i ciutats de Catalunya. El projecte dels esplais és absolutament vigent al segle XXI. El fons del projecte no varia el que sí cal és adaptar-se a l’actualitat. Qui el duu a terme són joves d’entre 17 i 27 anys, més o menys i, com totes les entitats juvenils, constantment estan en processos de relleu, és a dir, d’entrada i sortida de monitors i monitores. Això fa que permanentment s’adaptin als nous temps. El paper dels esplais ha de ser el mateix, el d’educar als infants i joves en la tranformació social, l’educació vivencial en valors i en la democràcia activa. Són conceptes perfectament actuals i el que cal és que la metodologia que s’utilitza sigui propera als infants i joves del segle XXI. Responent a les seves inquietuds i necessitats. Perquè això sigui efectiu cal el reconeixement explícit de la societat en general.

-Participar a l’esplai o a l’associació Esplac requereix un compromís molt important. És difícil trobar persones compromeses que vulguin dedicar el seu temps lliure a fer de monitors o participar a l’associació? Teniu alguna estratègia per buscar gent?

Evidentment els joves que dediquen el seu temps lliure a ser monitors o a participar del món associatiu no som una majoria. És el  projecte de l’esplai en sí mateix el que motiva als i les joves a participar. El compartir amb altres nois i noies d’edats similars un projecte educatiu, transformador el que fa que se sentin a gust. Cada vegada surten més veus demanant més espais de participació per part de la ciutadania en general. A l’esplai un jove assumeix responsabilitats, tira endavant un projecte amb el que se sent identificat i se’l fa seu. Espais que ofereixin aquestes possibilitats als joves costen de trobar. I no oblidem que ens ho passem molt bé! L’estratègia que tenim, doncs, la basem en enfortir el que ja fem i saber-nos explicar molt bé de cara enfora per tal d’animar a nous joves a participar.

-La democràcia participativa és molt important en les entitats de finances ètiques. Aquest és un valor que coincideix amb el tarannà de les entitats d’associacionisme educatiu. Com s’organitza Esplac i com treballa en aquest sentit?

La participació dels monitors dels esplais a les estructures d’Esplac és imprescindible. A més, cal recordar que els esplais i Esplac són espais democràtics en els que tothom hi pot dir la seva i que requereixen de la participació activa dels i les membres. Això també fa que els lligams siguin més forts. Esplac s’organitza mitjançant 7 sectors territorials coordinats per un grup de persones que formen l’equip general del sector. Aquests s’encarreguen de coordinar els espais que hi ha en el territori. Perquè Esplac tiri endavant cal que els esplais diguin el que pensen ja que Esplais Catalans té la voluntat expressa d’enfortir la feina que fan i, per tant, d’ajudar a millorar en el que necessitin. És per això que la participació i implicació és molt necessària. I cal dir que cada vegada és més gran. També dir que vivim en un món en el que ningú t’ensenya a participar i a ser proactiu. I a l’esplai sí. Així doncs, com més bé treballem el relleu a les pròpies entitats, ens podrem nodrir millor de monitors i monitores que hauran rebut una educació que haurà prioritzat crear un esperit crític entre els nois i noies i, per tant, esdevindran ciutadans compromesos i implicats amb el seu entorn.

-Us acabeu de fer socis de FETS-Finançament Ètic i Solidari i de Fiare. Per què heu fet aquest pas?

Hem fet aquest pas per ser cada vegada més coherents entre el que volem i el que fem.  Som un agent educatiu i en aquest sentit cal estar alerta a noves susceptibilitats, a noves dinàmiques i cal tenir present que el que fem i el com ho fem té repercussió tant als infants de l’esplai com a les seves famílies i, per extensió, a la ciutadania. Des de fa uns mesos ens hem vist afectats per aquesta crisi ja que com la majoria d’entitats del món associatiu basem gran part del nostre finançament en les subvencions. Així doncs, aprofitem aquesta conjuntura per revisar el sistema de finançament que tenim a Esplac i hem iniciat un projecte de cerca de noves fonts de finançament . Tot fent aquesta revisió interna hem vist que, d’una banda, estem desplegant un missatge i unes accions molt transformadores però els diners els seguíem tenint a la banca convencional. Així doncs, per coherència ens hem proposat iniciar una transició per poder tenir els nostres diners en una banca més ètica, més democràtica i més transparent. Som conscients que no ho podem fer de cop, ja que la operativa que ofereixen els bancs ètics encara no ens cobreix totes les necessitats, però cal apostar-hi i confiar-hi per poder anar desenvolupant aquest projecte i que a mitjà termini tant nosaltres com altres entitats del món associatiu puguem tenir tots els diners a la banca ètica i, per tant, ajudar a finançar projectes que vagin d’acord amb els nostres. També podem fer d’altaveu i ser una primera peça d’un efecte dòmino. De manera que si a Esplac iniciem aquest treball potser animem a altres esplais, monitors/es i fins i tot famílies a dipositar els seus diners i estalvis a la banca ètica.

-El fet de treballar les finances ètiques és fruit del vostre pla estratègic. Com ho voleu treballar a nivell d’associació? Com ho traslladareu als vostres esplais associats?

És un projecte encara en un estadi molt inicial. De moment la idea és formar-nos i elaborar formacions per als esplais i sectors geogràfics que ho demanin. Així, a partir del coneixement podrem tenir debats sobre com hem de gestionar els propis recursos i traslladar aquests debats als esplais i sectors perquè siguin els monitors i les monitores els que ens diguin cap on volen que vagi Esplac. En una segona fase ens plantegem encarar una vessant més pedagògica i poder arribar als infants i joves dels esplais elaborant recursos i adaptant-ne alguns que ja existeixen per poder-los oferir als esplais, i poder tractar temàtiques com l’ús dels diners, el consum, etc. Actualment estem fent debats formatius entre monitors i treballadors de l’entitat, i, pel que sembla, és un tema que és necessari tractar perquè hi ha molt d’interès i una necessitat real.

 

Comparteix-lo
  • Facebook
  • Twitter
  • Google Bookmarks
  • del.icio.us
  • LaTafanera
  • LinkedIn
  • Meneame
  • Tumblr
  • Netvibes
  • PDF
  • email
  • Print
Posted in Banca Ètica | Tagged , , , | 2 Comments

Jornades de FETS (III)

Resum de la Taula 3: Canvi d’hàbits al Nord per un major impacte positiu i transformador al Sud. El cas de les finances ètiques, el mercat alimentari i la indústria tèxtil


Xavier Teis: “Les entitats de finances ètiques democratitzen l’economia perquè ofereixen mecanismes als seus socis per participar en la gestió de l’entitat”

L’objectiu de les entitats de finances ètiques no és fer de banc, sinó fer que els projectes finançats tirin endavant. Són els projectes finançats els que transformen la societat en positiu: empreses sostenibles, empreses d’inserció laboral, associacions de cooperació, ONG’s… Gràcies als estalvis de la gent que confia en la banca ètica, aquestes entitats poden tirar endavant.

Les entitats de finances ètiques democratitzen l’economia perquè ofereixen mecanismes als seus socis per participar en la gestió de l’entitat (Fiare, Oikocredit, Coop57). Desenvolupen una economia on la persona estigui al centre. El producte utilitzat són els diners però mai en són la prioritat. Sovint hi ha gent interessada a participar en aquest tipus d’iniciativa però diuen que no disposen d’estalvis. Bé, hi ha altres maneres de participar com fer d’altaveu d’aquestes iniciatives- que no disposen de grans recursos per fer publicitat o comunicació-, muntant iniciatives que transformin la societat en positiu i comptar amb les finances ètiques com a finançador, o a través dels préstecs. Cal dir que en aquest tipus d’entitat la morositat és més baixa que a les entitats de finances tradicionals.

Albert Sales: “Els sindicats són inexistents, i existeixen llistes negres amb el nom d’activistes”

 

Actualment estem treballant en la campanya Roba Neta. La indústria de la confecció és un sector especialment deslocalitzat. Qualsevol de les grans marques que veieu pel carrer treballen amb mà d’obra a països en desenvolupament. És un sector molt desregulat, que s’aprofita de mà d’obra barata que no es queixa. A la Xina poden cobrar seixanta euros al mes, treballant unes deu/dotze hores al dia, 6 dies a la setmana. A Indonèsia uns 100 euros mensuals, i a Bangladesh, uns 30/34 euros. Encara que pugui semblar que en aquests països la vida és més barata, cal saber que amb aquests sous no es pot tirar endavant una família, i que aquests treballadors viuen en unes condicions molt precàries. Els sindicats són inexistents, i existeixen llistes negres amb el nom d’activistes, per tant, la gent que es queixa ho té difícil per mantenir el seu lloc de treball i per trobar-ne un altre. Les grans marques que trobem a casa nostra tenen una part petita de treballadors aquí, i una gran part subcontractada. Jo no us oferiré una llista “blanca” de botigues “bones” a les que podeu comprar. El que cal fer és deixar de comprar roba com a hobby i ser conscient que la roba és la cobertura d’una necessitat bàsica. Per les exigències del mercat de la moda s’han anat escurçant els terminis d’entrega entre la fàbrica i la botiga, i això encara crea més problemes a les fàbriques d’origen. També és interessant recórrer a iniciatives de caire local, i no tant en grans centres comercials o grans marques. Nosaltres demanem llistes dels proveïdors d’aquestes grans marques per poder investigar però rarament ens les faciliten.

Xavier Montanyès: “ ACatalunya la pagesia només representa l’1%”

Què és la sobirania alimentària? Parlem de seguretat alimentària i de garantir el dret alimentari. El dret dels pobles a decidir què es fa amb els seus recursos alimentaris. Un país sense sobirania alimentària està captiu, no podrà resoldre altres necessitats. Via Campesina és un precursor en la gestió de temes com la sobirania alimentària (moviment internacional que coordina organitzacions de camperols, petit i mitjans productors, dones rurals, comunitats indígenes…).

Al Brasil el 80% de les terres està en mans de l’1% de la població. És mentida que no hi ha prou aliments, el problema és de producció i distribució.

Les alternatives que tenim són la recuperació de mercats locals, utilitzar les cooperatives de consum, la restauració col·lectiva, els horts comunitaris. També és interessant la iniciativa de taula de menjadors escolars ecològics, per portar el menjar ecològic al menú escolar dels infants.

Les grans multinacionals han comprat terres que eren els camperols i han expulsat la gent que hi havia. S’ha permès a les empreses de transgènics poder patentar una llavor. Existeixen projectes com “compartiendo semillas” que lluiten contra aquest monopoli.

Des de les administracions no es vetlla pel bé de la pagesia perquè no es veu important. A EEUU hi ha més gent a la presó que treballant al camp, i a Catalunya la pagesia només representa l’1%. Ens venen que una Catalunya moderna no ha de tenir pagesia. No es pot ignorar el camp.

Comparteix-lo
  • Facebook
  • Twitter
  • Google Bookmarks
  • del.icio.us
  • LaTafanera
  • LinkedIn
  • Meneame
  • Tumblr
  • Netvibes
  • PDF
  • email
  • Print
Posted in Banca Ètica | Tagged , , | Leave a comment

Jornades de FETS (II)

Resum de la Taula 2: L’impacte de les finances ètiques al Sud a través dels criteris ètics i projectes finançats


David Díaz de Quijano: “Un microcrèdit no és bo ‘per se’ “

Oikocredit és una cooperativa de crèdit democràtica i participativa. Treballa amb una xarxa d’oficines regionals, amb entitats locals. A Catalunya gestionem l’estalvi a través de l’associació Oikocredit Catalunya, que forma part de la cooperativa internacional. Per tant, recollim estalvis del Nord, i financem  projectes, cooperatives i persones emprenedores de països del Sud, que són viables econòmicament però que per les seves característiques no podrien aconseguir crèdit en la banca convencional.

Bàsicament treballem en la gestió de microcrèdits, que de vegades poden arribar a ser de quantitats molt petites com de 40 dòlars. Com sabeu les finances ètiques financen només aquells projectes que compleixen una sèrie de requisits socials i mediambientals, però cal tenir en compte que no podem exigir les mateixes condicions al Nord, que al Sud. També és important ser conscients que un microcrèdit no és bo “per se”.

Nosaltres mirem aquells projectes on la dona hi té un paper important, que siguin cooperatius, que hi hagi distribució de la riquesa. Intentem fer seguiment molt directe dels projectes, els assessorem, intentem detectar els problemes que puguin tenir.

Parlaré d’un cas concret que vaig conèixer de prop, com el de les dones de Costa Rica. Un país on el % de dones que no ha rebut  mai un préstec o que no té compte corrent és molt elevat. Per a elles el préstec és  molt més que diners, és una eina que els permet tenir més confiança en elles mateixes, sentir-se importants, i de socialitzar-se amb altres dones, una eina molt important de desenvolupament.

http://www.oikocredit.cat/

David Schurjin: “Gràcies a la relació horitzontal, d’igual a igual, no cal que hi hagi garanties ni avals”

L’any 94 un emprenedor social (Salomón) de Venezuela volia coordinar una comunitat que estava pendent de rebre una subvenció. Com que aquesta subvenció no arribava se’ls hi va acudir anar tirant amb els diners que tenien. Així neix la “comunitat autofinançada”. El fet de funcionar amb els diners propis (no amb uns diners de tercers) augmenta la responsabilitat que cada persona té sobre els diners, perquè ja no li deus a l’organisme finançador, sinó als teus companys, als teus veïns. Això també disminueix la morositat.

Actualment les CAF tenen diferents noms “tontines”, “roscas”… La metodologia és que unes dotze persones es reuneixen un cop al mes. A Salomón  li debem el sistema actual de les CAF. A l’Àfrica i a Sudamèrica està molt estès perquè hi ha una necessitat econòmica molt gran.  Aquí al Nord la necessitat econòmica està resolta, però falta cohesió. És per això que en països com el nostre molt gent entra a formar part d’una CAF més pel grup, per la socialització, que pels diners. Els diners són l’excusa per formar part del grup.

El que atrau de les CAF és la relació horitzontal dels seus membres. Una dona em va dir “durant la setmana netejo cases, i el cap de setmana sóc banquera”.  Es substitueix la burocràcia per la transparència humana. Gràcies a la relació horitzontal, d’igual a igual, no cal que hi hagi garanties ni avals,  perquè ningú està en un status superior per demanar-les. A l’estat hi ha unes 50 CAF.

http://www.comunidadescaf.org

Rafael Vidal: “La cooperativa Jardin Azuayo va començar amb 120 socis fundadors, i avui en té 200.000″

El consultor ens va mostrar un vídeo sobre el cas de la cooperativa Jardin Azuayo. És l’exemple de com a partir d’un desastre natural es posa en marxa una cooperativa d’estalvi i de crèdit que va néixer a Paute, el febrer de l’any 1996. Va començar amb 120 socis i actualment en té 200.000, i és la quarta entitat financera a l’Equador. Dues terceres parts dels clients tenen 100 dòlars al compte corrent.

La reconstrucció de la zona va ser una oportunitat per plantejar un nou estil de desenvolupament amb una forta base en al comunitat, que potenciés les seves capacitats. A partir de l’estalvi local es concedeixen  crèdits que dinamitzen les condicions de vida dels socis i del seu entorn.

http://www.jardinazuayo.fin.ec

 

Comparteix-lo
  • Facebook
  • Twitter
  • Google Bookmarks
  • del.icio.us
  • LaTafanera
  • LinkedIn
  • Meneame
  • Tumblr
  • Netvibes
  • PDF
  • email
  • Print
Posted in Sin categoría | Leave a comment